dimecres, 27 d’abril del 2016

LLEGENDA: JULIANITA

Fa ja uns quants anys la meua iaia , nascuda i criada a un xicotet poble de Huelva, em va contar una antiga llegenda d’aquelles terres:
“Es conta que fa ja molt de temps hi hagué a Aracena una joveneta anomenada Julianita, tan alegre i bonica que inclús els essers del bosc es van enamorar d’ella.
Els més rics llauradors de la zona van anar a demanar la seua mà, però Julianita a tots va refusar.
-“Amb un príncep em casaré.” Deia ella.
La seua mare, en veure-la tan somniadora li demanava que mai, baix cap circumstancia, anar a soles al mont de San Ginés, doncs a la font en vivia un petit i molt roí follet que seduïa a les joves somniadores com ella. Per açò a soles va fer créixer l’interès de Julianita “El que obtindre no puc, és el que més desitge.” Pensava ella.
Ds d’eixe dia la xiqueta va buscar qualsevol pretexte per anar a lla font. Encara que anava tots els dies mai va ver el follet, fins que una vesprada, mentres posava flors als seus cabells va tirar una pedra a l’aigua i un xicotet esser va sorgir d’ella.  
“-Hola Julianita, soc el follet que habita aquestes aigües i m’he enamorat de tu.”
“- De segur que tens coses  més importats que fer que ser mb una camperola com jo.”
“ De segur que no. Soc xicotet però el  meu amor és gran, encara que si tu vols puc transformar-me en allò que més t’agrade. Vine amb mi al meu palau baix l’aigua.” Li va dir el fullet encausant-la.
La Julianita va començar a marejar-se i estava tan confosa que no es va adonar de que el fullet la arrastrava cap a l’aigua.

A la nit els seus pare i tots el veïns del poble sortiren a boscarla, però ningú mai més la va vore. A soles el seu mocador, flotat sota l’aigua, pogueren recuperar.”

divendres, 22 d’abril del 2016

QÜESTIONS SOBRE LA LECTURA



"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres!" Joan Fuster

QUÈ ES POT ACONSEGUIR LLEGINT?
Tal com diu Harold Bloom, llegim per a allunyar la solitud, però també per a conèixer món i fer-nos savis, convertint-nos en individus que rebutgen el pensament únic.
La lectura no és, doncs, a soles un passatemps.

COM ES POT PRACTICAR LA BONA LECTURA?
La bona lectura, com a tal, no existeix, doncs tota lectura és bona si s’és fidel als gustos d’un mateix i es respecten els de la resta. Però, fen una aproximació, podríem dir que ha de ser lliure, es a dir, hem agafar-la i ferla quelcom pròpia. Per tant si es desitja assolir allò anomenat “bona lectura” s’ha de permetre a l’alumnat triar lliurement el que vullga llegir, encoratjant a la lectura amb entusiasme sense influir en el gustos o textos que el lector trie.

COM PODEM SABER QUIN ÉS EL LLIBRE ADEQUAT PER A CADA EDAT?
Tractar de triar un llibre per a que responga a les característiques d’una edat concreta és una tasca gaire complicada.  Podem triar un llibre en funció de les característiques i estadi de maduració del xiquet, o bé podem oblidar tot allò de la classificació de les edats lectores i atendre a les característiques del xiquet, els seus gustos, interessos. Encara que caldria destacar que s’ha de tindre en compte a l’hora de triar un llibre que s’adapte a la seua capacitat o nivell lector. Per tant l’edat que les editorial o el propis autor recomanen serà nomes dades orientatives.

EN QUÈ ES DIFERENCIA I EN QUÈ COINCIDEIX LA LITERATURA INFANTIL, JUVENIL I D’ADULTS?
Encara que els gèneres poden ser els mateixos, a la literatura infantil el vocabulari i la estructura han de ser més simples. A més a més, caldria que els llibres combinaren text amb il·lustracions atractives, amb colors cridaners, dibuixos diferents...


QUINA PECULIARITAT TÉ EL LECTOR INFANTIL?
El lector infantil no té cap peculiaritat concreta. A l’hora de triar un llibre per a ell s’ha de tindre en compte els seus gustos, encara que s’ha de variar l’oferta per tal de que no s’acostume a uns generes concrets.

QUÈ ELS AGRADA MÉS LLEGIR ALS XIQUETS?
Contràriament al que es creu el gust del xiquet és el gust d l’home, de la persona, per tant, tal i com ens passa als adults, no existeix un gust universal entre ells
Però, malgrat el comentat abans podem nombrar unes quantes indicacions:
Dels 0 als 3 anys: llibres manipulables, amb històries breus i il·lustracions. Històries amb un argument acumulatiu i final previsible.
Dels 3 als 6 anys: llibres amb elements de fantasia i que permetan al lector identificar-se al nen amb el personatge. En definitiva, històries amb tex i imatges atractives.
Dels 6 als 9 anys: llibres senzills que li permetan llegir a soles i de generes variats. Llibres on el tex toma més importància.
Dels 9 als 13 anys: llibres de les temàtiques que més li agraden al xiquet.

LA LITERATURA INFANTIL HA DE TENIR COM A FINALITAT EDUCAR I ENSENYAR ELS XIQUETS?
La literatura infantil no ha de educar necessàriament, davant de tot ha de ser una activitat lúdica, de divertiment  i entreteniment per al lector. Per tant a l’hora de triar un llibre s’han de combinar ambdues coses, l’entreteniment i l’aprenentatge del xiquet, fugint sempre de l’avorriment. 

QUINA ÉS LA CARACTERÍSTICA MÉS IMPORTANT DE LA LITERATURA INFANTIL?
La característica més important és que el llibre combine tant elements didàctics i lúdics.  A més a més deu de tindre la capacitat de emocionar al xiquet i fer-li reflexionar sobre  allò que esta llegint.

S’HA D’EVITAR LA VIOLÈNCIA I LA SANG EN ELS CONTES DE XIQUETS?
Tan la violència com la sang o la mort, es clar tot dins d’un límits, han de ser presents als llibres. No s’ha de mostrar als xiquets falsedats, s’ha de preparar per a la realitat, per allò que està al món real. Tot açò no causarà al xiquet més por del deu sentir, no causarà qualsevol tipus de trauma o fòbia. A soles mostrant al xiquet allò que li pot fer por aconseguirà llevar-se les pors d’en damunt.

QUÈ ENTENEM PER ANIMACIÓ LECTORA I QUINA ÉS LA MANERA MÉS EFECTIVA DE POSAR-LA EN PRÀCTICA?
Entenem usualment per animació lectora el conjunt de estratègies i activitats encaminades a despertar en les persones el desig de llegir. Però crea açò estima per la lectura? Amb aquesta metodologia aconseguirem que l’alumnat llitja, però mai sabrem si de veritat hem aconseguit allò que volíem, crear estima i entusiasme per la lectura.  
Podem concloure per tant, que no existeix una solució general a l’animació a la lectura i únicament es podrà influir atenen a les particularitats de cada individu, es clar, un ambient on el xiquet vega llegir i escolte parlar d’això amb passió provocarà en ell el desig de fer-ho.





dimecres, 20 d’abril del 2016

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA: A POQUETA NIT, JULI DISLA

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA

FITXA TÈCNICA
TÍTOL: A poqueta nit
AUTOR: Juli Disla
DATA: Maig, 2001
TEMÀTICA: Teatre
PÀGINES: 97
EDITA: Universitat de València
LLOC DE PUBLICACIÓ: València

· MOMENT QUE MÉS M’HA AGRADAT
Els moments que més m’han agradat o cridat l’atenció es troben a les pàgines 26 i 27. Ambdós fragments diuen el següent:

PÀGINA 26-27: “Per exemple anar al cinema i seure al costat d’algú que està a soles i parlar amb ell o ella. Sempre ens fem els interessants i fugim pensant que l’altre està boig o famolenc de sexe, quan els bojos i famolencs de sexe som nosaltres. O tenim por de quedar en ridícul. Som uns reprimits. Cada dia veiem persones que ens resulten interesants i m’agradaria poder dir-ho. El món aniria molt millor si ens diguérem les coses que pensem. Qualsevol dia rebentarem! M’ho he plantejat moltes vegades, però no ho he fet mai. I aquesta ni anava  enviar-te a la merda automàticament. [...] Sempre, inconscientment, pensem ml. No me m’he adonat fins fa un moment.”
PÀGINA 27: “Quan ens falla el llenguatge ens recolzem en uns frases tan generals i que diuen tan poc del que estem parlant! Quasi sempre les fem quan volem acabar una conversa o no ens interessa parlar amb algú Que no és el cas! La frase que més odie del món és: “La vida és així”. Mostra una actitud tan passiva de tot.

Allò que m’ha fet decantar-me per aquestos dos fragments és la humiltat, sinceritat i realisme del que estan carregats. A més a més et permeten adonar-te de que a qualsevol persona li pot passar això mateix pel cap qualsevol dia. 
D’altra banda em pareixen uns fragment que inviten al lector a la reflexió i a plantejar-se les seues actuacions.

També m’ha cridat l’atenció el fet de que tota l’obra es desenvolupa a un mateix espaï, els contenidors del fem. El temps també és el mateix durant tot el relat, la nit.
 

· FETS QUE M’HAN FET RECORDAR
Sent sincera l’obra no m’ha recordat a cap succés concret de la meua vida. D’altra banda considere que tots en qualsevol moment ens em trobat davant d’una situació, encara que no igual, similar. Moltes vegades ens hem trobat al carrer amb algú que s’ha acostat a nosaltres, i cm si fora un assassí o un boig, em tractat de respondre ràpid per a anar-nos-en quan més pront millor sense donar-li un vot de confiança.
En quant al segon fragment podem estar totalment d’acord amb el que diu, doncs multitud d’ocasions fem ús de frases que a soles serveixen per a emplenar silencis i realment no diuen res. Aquestes frases son emprades per a eixir del pas.

· RELACIÓ AMB ALTRES OBRES QUE CONEC

· COMENTARIS, PREGUNTES DELS COMPANYS I RESPOSTES O REFLEXIONS SOBRE ELS TEMES QUE S’HAN PLANTEJAT EN LA TERTÚLIA.

dimarts, 19 d’abril del 2016

ELECCIÓ DE LA LECTURA: A POQUETA NIT, JULI DISLA

He decidit triar aquest llibre perquè al quadrimestre anterior vaig llegir un llibre de narrativa i com que aquesta vegada el gènere havia de ser altre, molt al meu pesar, he triat una obra de teatre dons em suposa un repte perquè implica eixir d’allò al que estic acostumada a llegir. A més a més ha influït el factor misteri o curiositat doncs a la xarxa no hi ha cap ressenya que ens compte per damunt l’argument de l’obra, per tant la lectura va a ser tot un descobriment. 

dilluns, 11 d’abril del 2016

QÜESTIONARI


1. Acostumes a llegir premsa periòdica? Amb quina freqüència? Quins diaris o revistes, en quin suport i per què?
Esporàdicament consulte alguns diaris online com El País o Levante, per a consultar algun succés que m’interesse. Del mateix mode, fent també ús de l’ordinador  o del mòbil m’agrada consultar El Cultural  i llegir a la pàgina de l'escriptor Arturo Pérez Reverte els articles que publica setmanalment.
En quant a premsa física a soles compre regularment la revista National Geographic d’història.

2. Amb quina freqüència acostumes a llegir llibres? Quin és el darrer llibre que has llegit?
Tracte de llegir tots el dies encara que a soles siga un poquet, doncs durant el curs amb l’estudi, deures, treballs i demès,  es fa mes difícil. Durant l’estiu, o qualsevol altre període de vacances, tinc la sort de poder dedicar més tems a la lectura, llegint més llibres i d’una grossor més considerable.
L’últim llibre que he llegit ha sigut Aranmnoth de l’escriptora Ana Maria Matute

3. Quin gènere (o gèneres) literari t’interessa més: narrativa en general, narrativa de gènere (v.g. ciència-ficció, aventures, terror...), poesia, teatre, assaig, història, divulgació científica...? Per què?
Els generes que més m’agraden o atrauen son la narrativa, concretament narrativa històrica, de ciència-ficció o la novel·la negra, i la poesia, principalment autors del romanticisme, la generació del 27 i de mitjans del segle passat o de postguerra.

4. Quina és la lectura (o lectures) de la qual guardes millor record? Per què?
Potser una de les lectures de les que millor record guarde és Marina de Carlos Ruiz Zafón, doncs va ser una de les lectures que fa ja molts anys em va fer interessar-me per la lectura. Així mateix d’aquest autor destacaria altra obra, aquesta vegada dedicada al públic adult, La sombra del vent, de la qual també guarde un gran record.
Altres llibres que he tornat a rellegir al llarg dels anys i que sens dubte tornaré a ells altres vegades son: El Perfume, La abadia de Northanger i Orgull i prejudici, Els pilars de la terra, la serie del Capità Alatriste, Bodes de sang, El Principito, La catedral del Mar o Salvar a Mozart.

5. Quin és el teu autor preferit (o preferits)? Per què?
Sens dubte el meu autor preferit és Miguel Hernández per la seua capacitat d'escriure petites joies com la Elegia a Ramón Sijé.

6. Quin tipus d’escrits redactes amb major freqüència: cartes, articles, notes de lectura...?
Escrits per a classe y relats curts o poemes.

7. A quin tipus de lector van preferentment dirigits els teus escrits?
Sobretot per a mi mateixa i es clar, per als professors o jutges en cas de presentar-me a algun concurs.

8. Realitzes esborranys, esquemes o plans de text, abans de redactar un escrit? Descriu, de la manera més detallada possible, quin és el procés de redacció que segueixes.
No realitze cap tipus de esquema o planificació de la construcció del text.

9. Durant el procés de redacció, consultes diccionaris, llibres de gramàtica, manuals o qualsevol altre tipus de verificadors gramaticals? En cas afirmatiu, quins?
Consulte la RAE online i diversos diccionaris de sinònims i antònims que podem encontrar a la xarxa.

10. Quan ja els tens redactats, revises els teus escrits? En cas afirmatiu, de quina manera?
Quan termine d’escriure llig una o dues vegades per a corregir errors ortogràfics o de concordança. Deixe els escrits reposar uns dies i els torne a revisar.

11. Afegeix qualsevol tipus d’informació relativa als teus hàbits de lectura i escriptura que consideres oportuna i no hages comentat en les respostes anteriors.



divendres, 8 d’abril del 2016

VÍDEO TRÀILER: EL TIGRE QUE VA VENIR A BERENAR

Què faries si un tigre arribara a la teua casa amb intenció de menjar tot allò que hi ha al seu interior? Al Tigre que va venir a berenar, de Judith Kerr, l’autora en submergeix en el mon de Sofia, una xiqueta que de sobte es va tindre que enfrontar a una situació meravellosa: un tigre, una casa, molt menjar i una família.
Vols saber què va ocórrer? El tigre que va venir a berenar  t’espera.


PRESENTACIÓ



Bona vesprada a tots!

El meu nom és Elena, nascuda a València, des d’aquest dia he viscut a un xicotet, encara que molt poblat, poble proper a la capital, Mislata. Actualment estudie segon curs de magisteri a la universitat de València amb la intenció del proper curs poder dirigir la meua formació cap a l’especialitat de pedagogia terapèutica.

En el meu temps lliure, entre altres, m’agrada llegir, el què? Principalment narrativa i poesia: Miguel Hernández, Kavafis, José Hierro o Lorca. Així mateix, gràcies a la influència dels meus pares, des de ben xicoteta, m’ha agradat la natura i tot allò relacionat amb les plantes. Per últim em caldria destacar la meua afició a pel·lícules i series: El senyor dels anells, Braveheart, Joc de trons, Víkings,Outlander...

I fins ací puc contar, fins a la pròxima!