dimecres, 20 d’abril del 2016

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA: A POQUETA NIT, JULI DISLA

REFLEXIÓ SOBRE LA LECTURA

FITXA TÈCNICA
TÍTOL: A poqueta nit
AUTOR: Juli Disla
DATA: Maig, 2001
TEMÀTICA: Teatre
PÀGINES: 97
EDITA: Universitat de València
LLOC DE PUBLICACIÓ: València

· MOMENT QUE MÉS M’HA AGRADAT
Els moments que més m’han agradat o cridat l’atenció es troben a les pàgines 26 i 27. Ambdós fragments diuen el següent:

PÀGINA 26-27: “Per exemple anar al cinema i seure al costat d’algú que està a soles i parlar amb ell o ella. Sempre ens fem els interessants i fugim pensant que l’altre està boig o famolenc de sexe, quan els bojos i famolencs de sexe som nosaltres. O tenim por de quedar en ridícul. Som uns reprimits. Cada dia veiem persones que ens resulten interesants i m’agradaria poder dir-ho. El món aniria molt millor si ens diguérem les coses que pensem. Qualsevol dia rebentarem! M’ho he plantejat moltes vegades, però no ho he fet mai. I aquesta ni anava  enviar-te a la merda automàticament. [...] Sempre, inconscientment, pensem ml. No me m’he adonat fins fa un moment.”
PÀGINA 27: “Quan ens falla el llenguatge ens recolzem en uns frases tan generals i que diuen tan poc del que estem parlant! Quasi sempre les fem quan volem acabar una conversa o no ens interessa parlar amb algú Que no és el cas! La frase que més odie del món és: “La vida és així”. Mostra una actitud tan passiva de tot.

Allò que m’ha fet decantar-me per aquestos dos fragments és la humiltat, sinceritat i realisme del que estan carregats. A més a més et permeten adonar-te de que a qualsevol persona li pot passar això mateix pel cap qualsevol dia. 
D’altra banda em pareixen uns fragment que inviten al lector a la reflexió i a plantejar-se les seues actuacions.

També m’ha cridat l’atenció el fet de que tota l’obra es desenvolupa a un mateix espaï, els contenidors del fem. El temps també és el mateix durant tot el relat, la nit.
 

· FETS QUE M’HAN FET RECORDAR
Sent sincera l’obra no m’ha recordat a cap succés concret de la meua vida. D’altra banda considere que tots en qualsevol moment ens em trobat davant d’una situació, encara que no igual, similar. Moltes vegades ens hem trobat al carrer amb algú que s’ha acostat a nosaltres, i cm si fora un assassí o un boig, em tractat de respondre ràpid per a anar-nos-en quan més pront millor sense donar-li un vot de confiança.
En quant al segon fragment podem estar totalment d’acord amb el que diu, doncs multitud d’ocasions fem ús de frases que a soles serveixen per a emplenar silencis i realment no diuen res. Aquestes frases son emprades per a eixir del pas.

· RELACIÓ AMB ALTRES OBRES QUE CONEC

· COMENTARIS, PREGUNTES DELS COMPANYS I RESPOSTES O REFLEXIONS SOBRE ELS TEMES QUE S’HAN PLANTEJAT EN LA TERTÚLIA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada