CONCLUSIÓ DE L'ASSIGNATURA

Açò arriba al seu fi...

Al llarg d’aquesta assignatura hem podem treballar tots els extrems de la nostra literatura: narrativa, poesia, teatre... Es clar, sempre des de la perspectiva del futur mestre que un dia deurà de buscar recursos per als seus alumnes.

Per tant, aquesta matèria ens ha permès conèixer multitud de llibres tant per a la nostra formació com per als nostres alumnes, i a més a més recursos per a l’aula: llibre viatjer, kamishibai, vídeo lits...

A més com a anècdota m’agradaria destacar que aqueta assignatura em va permetre reconèixer al carrer a l’il·lustradora valenciana Aitana Carrasco.

En definitiva, encara que el temps ha sigut bastant curt, hem pogut conèixer petites pinzellades del nostre panorama literari. 

LLIBRE DE POEMES

Aquesta ha sigut una forma ben curiosa de combinar tant la part plàstica com la literària. És d’avant de tot un acte de creativitat.

En quant a aspectes o coneixements que hem pogut adquirir, hem pogut aprendre la forma de composicions poètiques y la seua temàtica. A més a més amb el posterior recital aprofitem per a fer desaparèixer la vergonya i els prejudicis que existeixen cap a la mostra de sentiments.  

El meu llibre en concret s’anomena “Versos a Classe” i com tots consta de sis poemes de temàtica i estructura diversa. A continuació mostrarem uns exemples del que podem trobar al llibre. 

VALORACIÒ LLIBRE VIATGER "LES GAVARDINES"

ASPECTES POSITIUS: Entre allò positiu m’agradaria destacar la capacitat que tots hem tingut per a relacionar totes les parts de la historia. Hem pogut apreciar al relat  elements tant realistes com fantàstics, com romàntics i de misteri. Fins i tot, un final tràgic.

ASPECTES NEGATIUS: Deixant de banda errades gramaticals, potser allò negatiu més destacable és la monotonia de la primera part de l’obra. A més a més el final és massa precipitat i ens quedem sense saber què li ha ocorregut a un dels protagonistes, Enric. Per tant, encara que a mi com a escriptora del final, aquest m’ha quedat molt clar, potser aclariria el paper de Martina així com el seu motiu per portar a cap els seus actes, aclariria allò que representa, la mort.

COM ENS IMAGINEM ALS PERSONATGES?

Ricard: Un xic una mica sarcàstic i burlesc.

Enric: Per desgracia no puc emitir cap veredicte sobre aquest personatge doncs a quasi no ix a l’obra.

Joan: Joan és in xic crèdul que es deixa emportar pel amor que sent per Martina. El seu ànim confiat i tacat  per les promeses

Cristina: Percep a Cristina com una xiqueta valenta i intrèpida a la que el misteri de la gavardina li atrau tan que arriba arriscar-se agafant la gavardina negra que ningú  demanà.

Martina: Roina fins a l’inimaginable. Amb enganys aconsegueix  portar la mort a quasi tots els personatges. Finalment resulta ser, ni més ni menys que la mort.

LLIBRE I PEL·LÍCULES EL PODRÍEM CONNECTAR

Aquest relat el podríem relacionar amb diversos llibres o productes cinematogràfics o televisius.

D’un banda, degut al paper de la biblioteca podríem relacionar-lo amb El nom de la rosa, de l’escriptor Umberto Eco. D’altra m’ha recordat a la serie emesa en La primera, El ministeri del temps, per tot allò de les portes que fan viatjar als protagonistes.  També m’agradaria destacar que els misteriosos personatges amb gavardina m’ha recordat al Els homes grisos de la novel·la Momo, de l’escriptor alemany, Michael Ende o al Home Jack de El llibre del cementeri de Neil Gaiman.

QUÈ ENS HAS EMBLAT LA PROPOSTA DE L’ACTIVITAT?

Aquesta m’ha paregut una activitat molt adequada per  fer treballar la creativitat, encara que el poc temps del que s’ha disposat ha dificultat bastant el seu desenvolupament. Amb un poc més de coordinació es una activitat perfecta per a fer-nos treballar en equip i fer sentir que formem part de quelcom col·lectiu. 

FRAGMENT LLIBRE VIATGER

Cristina estava tan aterrida que en un principi no s'havia donat compte del que les paraules d'aquell home expressaven.

Abans de poder deixar allà al seu preciós sacrifici, l'home es va disposar a preparar la zona en què deixaria aquells xics entremetedors, així que es va introduir en el bosc.

Mentre, Cristina, que encara vaig continuar petrificada, intentava comprendre les paraules d'aquell home, i quan es va donar compte que el que aquell home volia era entregar-los a Déu sap qui, va intentar despertar amb totes les seues forces a Ricart.

-Ricart desperta, hem d'eixir d'ací. Vinga desperta Ricart - murmurava Cristina.

Va ser només amb una bufetada de Cristina quan Ricart va despertar completament atordit.

 -¿Però quines nassos et passa? Per què em pegues? -li deia Ricart.

-Shhhh, no faces soroll, hem d'eixir d'ací. Eixe home no tardarà a tornar i el que ens espera quan torne... creu-me no serà bonic.

-Què ens va a fer? De què estàs parlant? -li preguntava angoixat Ricart.

-Ara no hi ha temps per a preguntes. Vinga donat la volta i treu-me els lligams.

Ricart amb un àgil moviment es va donar la volta i amb gran destresa i força va aconseguir llevar-li els lligams a Cristina. Quan els dos van estar alliberats, van baixar del carretó espantats i amb el pols a mil, tenien por de que aquell horrible home tornara per a acabar el que havia començat.

De sobte, sigil·losa i lentament una figura va aparèixer entre l’arboreda interrompent el seu camí. Tota coberta amb arraps negres i el rostre amagat sota una gran caputxa, com les xicotetes bestioletes que des de els seus amagatall observaven aquell desconcertant espectacle, es va apropar cap a ells confiada , com una ombra arrossegant-se en la nit, mentre amb les seues mans baixava la tela que cobria el seu cap.

-Martina!- van cridar Ricard i Cristina l’uníson.

Una Martina demacrada, amb els pòmuls marcats i bosses baix el ulls, va somriure burletament mentre feia passar entre els seus dits, amb prou habilitat, un punyal ple de sang oxidada.

-Vaja, vaja... tan estúpids com un peix amb mig cervell. Digueu-me, què es sent en mirar la mort als ulls? No sentiu la vostra gola cremar amb crits d’auxili, no sentiu com la vostra pell plora en anticipació al dolor, no sentiu cóm els vostres ulls es tanquen acceptant el vostre destí? 

Ricard abraçava el seu pit amb força, potser si es feia mal aquell malson finalitzara, potser despertaria entre suor al seu llit i es riguera de la seua tontuna. Però l’única cosa que va acabar va ser el cos de Cristina al terra, desbaratat i amb un fil de sang que li quiea dels llavis regant les petites flores grogues que van nàixer de la seua mort engolint el seu cos cap a una tomba improvisada.

-Cristina!- va cridar Ricard entre gemecs i llàgrimes, però ja era massa tard.

-Ricard...

-Ricard...

Una veu va sorgir de la negror repetint el seu nom com un suau càntic.

-Joan! Amagat, fuig, de pressa...

Entre els arbres Joan va veure com els ulls del seu amic es tornaven opacs i la seua mandíbula queia cap a baix en un ganyota grotesca. Sota els seus peus un ample forat es va obrir i les entranyes de la terra van acollir, com una mare al seu ventre, el  cos desllorigat del seu amic.

-Joan, Joan, Joan... el meu fidel Joan, el meu estimat i estúpid Joan. Digues-me, com es sent ser un traïdor? Com es sent ser una peça més d’aquest joc?

-Martina, jo... no comprenc.- va dir Joan entrellaçant les seues mans nerviosament- jo et desitge, et vull, t’estime.

-Estimes a una ombra, estimes la fi de tots el homes, l’espectre del món, ames a la Mort. Hi ha portes que giren, vides que giren, portes que es paren i vides que també ho fan. Mira al teu voltant!! Arbres no, ànimes que un dia van creuar la meua porta, la porta que gira i mai deixarà de girar. T’estime Joan.

I amb un suau moviment el punyal es va enfonsar en el cor de Joan. A terra el cos va descansar sobre la gavardina negra, que com un llit de foscor es va tragar allò que va quedar de l’amant.

Al pis a soles va quedar la gavardina que, amb parsimònia, la parca va posar d’amunt el seu braç.

QÜESTIONS NARRATIVA

On van els globus que se’ls escapen als infants?

El globus puja i puja fins arribar allà on tots els globus perduts arriben. El cel dels globus, la fi del món? Qui sap.

El globus puja, viatja i sobreviu a tot allò que es troba al seu viatje: bandades de pardals, astronautes, grans tempestes, inclús meteorits!

Una manera bonica de consolar a tots els xiquets que es troben amb que el seu apreciat globus ha fugit de la seua mà.

Com són els contes infinits?

Els contes infinits no son ni més  ni menys que contes que es poden contar mil i una vegades sense mai trobar el principi o el final. Contes que poden començar per qualsevol part, contes que al temps son jocs.

A continuació adjuntem l’enllaç d’un vídeo on es mostra l’estructura d’aquestos contes.

<iframesrc="https://player.vimeo.com/video/124409094" width="640"height="360" frameborder="0" webkitallowfullscreenmozallowfullscreen allowfullscreen></iframe>

Trieu un conte on line per explicar-lo a classe.

El conte triat s’anomena “La dama de la muntanya”.

Aquest xicotet conte ens narra l’historia d’una da que vivia a un muntanya. Quan va arribar l’hivern, la dama sota la muntanya passava fred, aleshores un dia en adonar-se d’açò el sol va pensar cóm podria ajudar-li a cementar-se. Va demanar ajuda a la lluna, a els núvols, a un peix i a una ovella, miracle! Aquesta ultima va saber què fer. Amb la pell de l’ovella van teixir un mantó de llana que va abrigar a la dama sota la muntanya.

Què li passa al petit globus vermell?

El globus vermell es transforma en multitud de coses, una poma en xocar amb la branca d’un arbre, una papallona en caure a terra, una flor quan una mà li agafa i un paraigües quan la pluja comença a caure. 

TASCA POESIA

Cal llegir poesia?

No cal que els infants llegeixen poesia. Amb açò no estem dient que no hi ha que llegir-la, es clar que es pot, però davant de tot s’ha de tornar  als arrels primigènies de la seva essència oral.

Són equiparables teatre, poesia i cançó?

Cançó, teatre i poesia són absolutament equiparables, des del punt de vista de que tots tres poden ser “llegits” a través de les orelles. Tots tres pertanyen a la literatura de la “dicció”, i doncs de la comunicació oral.

Quina descripció científica dóna Jackobson de llenguatge poètic?

Jackobson va definir el llenguatge poètic com «La funció poètica projecta el

principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació» es a dir, Jackobson ens invita a no oblidar el caràcter oral del llenguatge poètic, que és ni més ni menys allò més destacable d’ell, la sonoritat.

Com s’origina la poesia?

Quan l’home va descobrir que la seva pròpia veu era un instrument musical de grans

prestacions, quan es va adonar que amb la seva veu no tan sols podia comunicar significats als

seus congèneres, sinó que podia a més a més emocionar-se i també emocionar els altres.

Aleshores va ser quan els nostres avantpassats van entonar seqüències verbals perfectament construïdes, és a dir, veritables versos amb la intenció de menejar els sentiments, que va nàixer la poesia.

Com poden comunicar emocions les paraules?

Les emocions tenen adjudicades unes paraules, aquelles que apareixen al diccionari, cada paraula respon a una convenció per designar un significat d’interès comú. Però d’altra banda depenen de la situació de la persona, de les seues vivències y les seues sensacions.

Què é el significat “transracional”?

Entenem per transracional el significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules. Ha sigut aquest terme emprat per remarcar que tampoc no es

tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó.

Per què la poesia és fonamentalment oral?

La poesia és fonamentalment oral perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana

.

Quina característica té el corpus de poesia infantil?

El corpus de poesia és una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verbal. El component sonor és tan essencial en aquestes poesies que de vegades arriba a sobreposar-se completament al semàntic.

On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?

Segons Eliot el no sentit de la poesia no equival a manca de sentit: sinó que és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit.

D’altra banda per a Crowe la  poesia, la música és el sentit.

TAST INICIAL

Activitats inicials:

1. - Obriu un blog personal i inclogueu una imatge sobre la lectura amb una definició personal.

" LLEGIR ÉS TRANSFORMAR I FORMAR ESSERS NOUS CAPAÇOS D’OBSERVAR EL MÓN CRÍTICAMENT .LLEGIR ÉS OBRIR I TANCAR PORTES, CREAR I DESTRUIR  MONS SANCERS. LLEGIR ÉS SER AL TEU INTERIOR SOTA PÀGINES D'ENIGMES, AVENTURES, PLORS I RIALLES. LLEGIR ÉS LA REALITAT QUE MAI TINDRÀS I SEMPRE VIATJARÀ AMB TU.”

3. Llegiu l'article "Set sacrificis" de Vicenç Pagès Jordà i afegiu un altre exemple d'un clàssic juvenil explicant una escena exemplar. Consulteu els llibres de l'autor que apareixen en la web per triar una lectura. Llegiu també l'aticle Un cap de setmana tranquil del blog del professor de literatura La serp blanca i expliqueu perquè una obra és un clàssic i quins són els vostres clàssic imprescindibles.

ARTILE SET SCRIFICIS:

El Principito, de Antoine de Saint-Exupéry, capítol IV. L’aviador ens parla sobre el planeta del que procedeix el xicotet príncep i fa aquesta reflexió: “A les persones grans els agraden les xifres. Quan els parleu d'un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: " Com és la seva veu ? Quins jocs prefereix ? Fa col·lecció de papallones ?" Us pregunten: "Quants anys té ? Quants germans són ? Quant pesa ? Quant guanya el seu pare ?" Aleshores sí que es pensen que el coneixen. Si dieu a les persones grans: "He vist una casa molt bonica de rajols roses, amb geranis a les finestres i coloms al teulat...", no poden imaginar-se la casa. Els heu de dir: "He vist una casa de cent mil francs." Aleshores exclamen: "Que bonic !"

Hem escollit aquest fragment, però podríem haver triat qualsevol altre d’aquesta llibre, doncs tot ell és una metàfora de les diferencies entre la ment dels adults i dels xiquets, i com els primers van perdent la seua ingenuïtat i capacitat imaginativa a mesura que es van fent grans. Els adults obliden allò que van ser, xiquets. Renuncien al gust d’estimar perquè sí, a crear, conèixer sense prejudicis, es a dir, rebutgem tindre una mentalitat ximple, lliure de egoisme.

ARTICLE LA SERP BLANCA:

Un clàssic és aquella lectura que guardem           al nostre rebost personal de lectures. Lectures imprescindibles a les que tornem cada poc o molt temps a soles pel guste de encontrar-nos de nou amb aquest vell conegut, o amb ganes de descobrir alguna cosa nova, un matís que altres vegades vam deixar passar.  

Els clàssic, contràriament al que es sol dir, no son a soles obres escrites fa dècades o segles, son aquelles lectures que cadascú guarda amb ell tota la vida i les contempla des de la seua realitat contraposant-la al context de l’obra.

Per a mi son clàssics imprescindibles, entre altres: Orgullo y prejuicio, El Perfume, Jane Eyre, El Principito, La metamorfosis, o llibres d’ara, com bé Los pilares de la tierra o La sombra del viento.

4. Llegiu la següent entrevista amb Teresa Colomer i destaqueu allò que trobeu més significatiu sobre la LIJ.

Allò que m’ha paregut més significatiu de l’entrevista a Teresa Colomer ha sigut les funcions que segons l’autora posseïx la LIJ. Son tres:

Obrir la porta a la imaginació de l’esser humà configurat per la literatura. Aquelles imatges o símbols que els humans emprem per a tipificar e món.  Les persones emprem açò per a verbalitzar els nostres somnis i és la literatura allò que ens dona les eines necessàries per a fer-ho.

La segona, llegir o escoltar la literatura infantil suposa que els xiquets tinga’n la possibilitat de dominar el món.  La literatura és un discurs que permet fixar-se en les paraules i descobrir l’efecte que causen en nosaltres.  

La tercera és que ofereix una representació articulada del món que serveix  com instrument de socialització. Precisament fou el propòsit d’educar el que va causar el naixement de la literatura infantil.

També m’ha paregut interesant la consideració de la qualitat dels llibres i el fet de que determinar-la vinga marcada per la comparació amb altres llibres.

5. Veieu el següent programa sobre llibres infantils il·lustrats de la sèrie Un país de llibre, i l'enllaç amb la notícia sobre els millors llibres il·lustrats del 2013. Indiqueu les lectures que us interessen més de les que s'hi recomanen i expliqueu per què:

Lluny

Albert troba molt a faltar sa tia. Tothom diu que se n’ha anat molt lluny, a un lloc del qual mai no tornarà. Valent, Albert emprén un viatge, perquè ja que sa tia no pot tornar, haurà d’anar ell a buscar-la. Pel camí descobrirà molt més del que espera.

Llibre interessat pel tractament que fa del dol. Proposta adequada per a enfrontar-se a l’aula a aquesta situació.

La casita de chocolate

Hansel y Gretel abandonats a un bosc misteriós a mercè d’una malvada bruixa.

Aquest llibre ens presenta un visió diferent, actualitzada d’un del clàssics més coneguts dels germans Grimm.

Llibres per llegir a fosques

Encara que no he pogut veure de què ens parlen aquestes pàgines, es tracta d’una lectura diferent, una lectura que s’allunya del format del llibre al que estem acostumats.

6. Trieu algun llibre que us agrade de la il·lustradora valenciana Aitana Carrasco.

El llibre triat s’anomena “El poso de cafè”. Aquest ens conta l’aventura d’un home que en entrar a una cafeteria i demanar un cafè, al últim glop va caure dins, va caure al pòsit de cafè.

7. Veieu el següent vídeo i comenteu quins recursos utilitza Dani Miquel per explicar el conte?

Dani Miquel ens conta un conte que no és ni més ni menys que una situació que qualsevol xiquet pot haver experimentat a la seua casa algun dia. Amb un únic element, caixa i caixa de música, ens conta l’historia i el fet de posseir un element que atraga l’atenció es consegueix atraure als xiquets molt més. Amés a més inclou als espectadors dins de la narració, demanat que aquestos produïsquen algun soroll o acció. D’altra banda caldria destacar la diferenciació dels personatges que el narrador fa posant diverses veus i les preguntes que fa als alumnes i permeten saber si estan seguint la sessió.

Entreu en la web de Dani Miquel i trobareu una unitat didàctica sobre els barrets d'Enric Valor i altres recursos. Seleccioneu-ne alguns.

 

8. Entreu en la web d'Andreu Galan i seleccioneu recursos d'interés per a la classe de literatura.

Pissiganya.cat, revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. També ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants.

Never ending tour, recital ambulant per a xiquets.

 

9. Què els passa als llibres i al Sr. Morris?

Un dia el cel es va ennuvolar i una gran turmenta es va emportar volant les paraules dels llibres de Morris. Aleshores una dona va aparèixer un dia i li va regalar el seu llibre preferit. Aquest li va emportar on el demès llibres fan els seus niu. 

10. Sabeu què és el treball per projectes? Si no ho teniu clar, reviseu el següent vídeo i l'article per poder explicar després quin tipus de projectes es poden realitzar per treballar la literatura:

Els projectes son investigacions  realitzades a l’aula amb els xiquets i usualment apareixen amb qualsevol succés casual o provocat pel professor. Els projectes permeten adquirir coneixements de diverses àrees a través de la investigació. 
Podem realitzar diversos tipus de projectes: projectes de comunicació, projectes de producció o creació i projectes documentals.